Per PHILIP STANTON, il·lustrador

Una mica d’història…

Tots els escriptors i els il·lustradors sofreixen, en algun moment de la seva carrera, l’angoixant síndrome anomenada writer’s block, aquesta mena de por escènica davant de la pàgina en blanc que ens incapacita per continuar creant, fins que trobem la manera de superar-la.

Aquests atacs d’ansietat poden arribar a silenciar fins i tot l’escriptor o l’artista més prolífic. Embrutar el paper en blanc o escriure paraules en un document és fàcil, però que aquestes “taques” serveixin per a explicar una història i que a la vegada aquesta història arribi a emocionar altres persones és molt difícil.

I és curiós que, sovint, quan un creador aconsegueix aquest repte, i a més a més amb èxit, les segones i terceres vegades són encara més difícils. Això és així fins a tal punt que, a vegades, l’autor es bloqueja tant que acaba tirant la tovallola, deixa la història començada, passen els dies i, al cap d’un temps, torna a treballar en un altre projecte en què es troba més lliure.

Per què aquesta introducció per comentar l’obra i la persona de la Kveta Pacovská?

Mirant les seves obres més recents —grans, ambicioses, tècnicament innovadores…—, la darrera cosa que podríem pensar és que som davant d’una autora amb por de la pàgina en blanc. De fet, no sé si és el cas, ni tinc cap intenció d’insinuar-ho. Les raons de les meves observacions són unes altres: personals, per una banda, i conceptuals respecte de l’obra de l’autora, per una altra.

A nivell personal he d’admetre que, quan la gent de Tantàgora em va demanar la meva col·laboració per escriure aquesta introducció, ho vaig acceptar sense dubtar, però també sense pensar on em ficava. Em va costar molt trobar l’enfocament que desitjava per poder escriure alguna cosa sobre Pacovská, una autora icònica en el panorama internacional de la il·lustració per a llibres infantils i juvenils. Tot i que l’he coneguda en diverses ocasions, la realitat és que la Kveta és una figura complexa i escriure’n alguna cosa rellevant és, com a mínim, un repte complicat.

Alguns dels principis de la Kveta

Les imatges en els àlbums il·lustrats per als més menuts poden ser grans, estretes, rodones, serioses, ridícules, brillants, gracioses, la qual cosa no impedeix que tinguin un missatge estètic tan fort com les altres arts.

Per a mi, un llibre és arquitectura. És un regal, un espai en el qual pinto, tallo… i pàgines buides que jo componc.

Paper

En un món de paper hi podem entrar, estripar, tallar, descobrir, humitejar, tocar, afegir, retallar.

Cub

Imaginar un cub, imaginar un nou cub, imaginar un cub rodó i pintar-lo per tots costats.

Invitació

Avui he convidat l’hipopòtam i l’ocell blau a prendre te i he desitjat que s’ho passessin bé a prop meu.

Dibuixant

Un dibuix és com és. No ha de ser ni pot ser pretensiós. Expressa els nostres sentiments i els nostres pensaments.

La tècnica

Pintura témpera, acrílica, llapis, pastel, llapis, tallant, enganxant, afegint, traient. Estic tallant un paper buit. Estic tallant un paper inexistent. Estic tallant un trist, feliç i guixat paper pintat per ambdós costats.

Material

M’encanten tots els materials. Em tempten. M’inspiren.

M’agrada treballar amb tot però no és possible. Quan escullo un material m’atinc a les seves regles i provo de no violar-les.

Els materials amb què treballo ara són paper, fusta, metall, cable i pintures.

Escultura

Una escultura pot tenir 5 centímetres o 5 metres.

Color

El blanc i el negre no estan inclosos en l’espectre de color, però per a mi són colors i representen el màxim contrast i el màxim contrast és la bellesa màxima.
Estic a favor del màxim contrast.

Vermell i verd. La col·locació de colors un sobre l’altre. Aquest depèn de la relació, proporció, ritme, mida i de com col·loquem els colors junts. És com la música. Cada to individual és bonic per si sol i agrupant-los creem dimensions noves, harmonia, disharmonia, simfonies, òperes i llibres per a nens.

El final

De vegades treballo tot el dia, de vegades tota la setmana i no n’estic satisfeta i, llavors, prenc les tisores i ho destrueixo tot, i una altra vegada no em sento satisfeta i, llavors, torno a començar.