Com cada any, seguint la tradició de l’Escola, els nens i nenes de cinquè vam representar LA LLEGENDA DE SANT JORDI, una adaptació de l’obra SANT JORDI MATA L’ARANYA de Josep Vallverdú.

Ens va agradar molt fer aquesta activitat, per això us volem explicar com vam triar els personatges.

Laia. El curs passat, després de veure la representació, ja tenia pensat el meu personatge. Seria el Joglar. El meu personatge és divertit, alegre i simpàtic. Una mica com sóc jo. Anava explicant la història que va passar en un temps llunyà, en un poble on regnava un rei molt manaire i el que va passar amb un Drac, una Princesa i Sant Jordi.

Em va agradar molt fer aquest paper.

Andrea. Jo no sabia quin personatge triar. Aleshores els nens i nenes van dir que podia ser la princesa. Primer no ho veia gaire clar, però al final em vaig decidir.

Del personatge em va agradar la seva actitud i com es va enfrontar al drac. El seu pare volia tot el millor per a ella, però la Princesa volia fer el correcte.

Em va agradar molt ser Princesa, però estava molt nerviosa.

Natasha. Jo vaig triar ser Sant Jordi perquè em feia moltíssima il·lusió destruir el Drac i salvar la princesa. Al començament no gosava aixecar la mà, però la Júlia em va animar a presentar-me. Li agraeixo moltíssim a la Júlia que m’animés!

L’escena que em va agradar més era el moment en què sortia vestida de cavaller: portava un casc, una armadura, una espasa i un escut que quasi era tan gran com jo.

Em va agradar molt fer l’obra i m’ho vaig passar molt bé.

Ricard. Jo vaig triar ser la cua del Drac. M’hagués agradat ser vilatà com les meves germanes, però tenia molta vergonya de parlar en públic. Mentre estàvem representant l’obra tenia molts nervis per si m’equivocava en fer el pas. Ho vàrem fer tan bé que els meus pares em van felicitat per l’obra tan a mi com a la resta de la classe. Ah! També vaig fer de presentador.

Rubén. A mi m’hagués agradat ser la cua del Drac, però com que sóc tan alt sortia un Drac molt estrany… així que vaig ser el cap del drac! Em vaig aprendre el que havia de dir i havia de fer una veu molt greu i amb molta força.

Joan. Jo vaig fer de cos del Drac. Volia tancar i obrir les cortines perquè no m’agrada gaire fer teatre, però faltava un nen per completar el drac i em van convèncer. El que em va agradar era que quan sortia el drac els encarregats de llums i so feien tres rugits, així sabíem quan havíem de sortir a escena. Quan caminàvem, havíem de picar fort de peus perquè fes força soroll. El que em va fer vergonya va ser que havíem de portar unes malles i sortir a saludar davant de tothom. També vaig fer de presentador, aquest paper em va agradar molt.

Emma. Quan els nois i noies de cinquè de l’any passat van representar l’obra, vaig decidir que voldria fer d’herald quan estigués a cinquè. Aquest any, quan em va tocar triar em vaig adonar que el paper d’herald tenia molts pretendents. Així que vaig tornar a repassar tots els personatges de l’obra i em vaig decidir pel de Rei.

Al cap d’un temps, quan ja havíem fet uns assajos, em vaig trobar asseguda a una cadira fent impossible la vida dels camperols i vilatans perquè aquell rei de l’obra era molt tossut i només mirava per a ell.

Em vaig capficar molt en el paper i també m’ho vaig  passar molt bé veient els nens i nenes de la classe com representaven l’obra.

Kilian. El meu paper representava l’herald, un senyor que treballava per al rei i anunciava les noves de la ciutat. Era un paper de força compromís, ja que actuava en vàries escenes i havia de saber bé quan entrar a declamar. Jo el vaig triar perquè, com que sóc tímid, volia superar la meva timidesa. Després de l’obra, ho sóc una mica menys. Com a herald també vaig haver de presentar tots els actors i actrius que havíem fet l’obra. M’ho vaig passar molt bé.

Jordi. De tots els personatges de l’obra, jo vaig triar ser soldat. El vaig triar perquè ningú es presentava i tots volien ser camperols i també perquè m’agradava acompanyar el Rei totes bandes i lluitar amb el drac. Per fer aquest paper portava unes botes negres, un jersei i unes malles també negres i al damunt una túnica de ratlles. El que em va agradar més va ser portar l’escut i la llança.

Dídac. Jo vaig triar ser un dels dos soldats. El vaig triar per diferents raons:

• Perquè tenia poca lletra (ji, ji….)
• Quan anava a quart em vaig fixar en l’obra i em va agradar el vestit que portaven i les armes que “molaven” molt.
• M’agradava el text i els moviments que feien.

Aina. A quart ja sabia quin personatge triaria quan arribés a cinquè: seria una caçadora. Volia aquest paper perquè sempre he pensat que a l’Edat Mitjana havien de ser molt importants i valents, coratjosos i decidits. És a dir, una mica com sóc jo.

Quan vam haver de triar personatge hi havia molts nens i nenes que volien ser els caçadors 1 o 2… però ningú volia ser el caçador 3! Tenia el paper assegurat.

M’agradava molt com quedava l’obra i per això, amb la Sílvia i la Joana, quan anàvem a dinar a casa, recitàvem el nostre paper i també el d’altres personatges. Ens vàrem aprendre tots els papers de l’obra!

El dia de la representació estava molt nerviosa per si m’equivocava, per si tancava les cortines abans d’hora… però tot va sortir perfecte.

Joana. Mentre representaven els de cinquè del curs passat l’obra hi havia una escena on hi sortien tres caçadors. Em va agradar molt ja que no tenien ni molt paper ni poc i força adequat a les meves característiques. M’agradava fer aquest personatge perquè és típic d’aquella època. Era un ofici que requeria tenir unes qualitats especials. En canvi, era un paper que l’havies de representar amb gràcia. La roba que portàvem no era gaire vistosa, era d’un color verd apagat amb un cinturó lligat a la cintura de color marró. Portàvem un barret de color verd fosc amb unes plomes molt pintoresques i unes botes de color marró. A l’esquena un carcaix ple de fletxes. Aquesta roba els ajudava a camuflar-se per al bosc.

Quan la Teresa ens va donar el guió, me’l vaig llegir i vaig decidir que seria el caçador 1. La Maria també ho volia ser i ens va costar molt decidir qui ho faria. Totes dues recitàvem molt bé el paper. A la fi ho vam decidir a sorts. Van ser uns moments de molta ansietat, però finalment vaig guanyar jo.

Sílvia. Jo, des de quart, ja tenia pensat que voldria ser caçadora. En arribar a cinquè, a l’hora de triar personatges, vaig haver de posar-me d’acord amb la Raquel que també ho volia ser. Com que a totes dues ens agradava força el paper i ens costava afluixar, vam decidir fer-ho a sorts. Vaig guanyar jo. Junt amb els altres “caçadors” (va resultar que feien els papers les meves millors amigues) em vaig preparar molt bé el meu personatge: havia de ser una mica teatral, és a dir, exagerar els gestos de por, d’espantada davant del drac…

Aquest any els caçadors hem estrenat vestit. Ens l’ha cosit la Teresa a mida i totes tres fèiem força patxoca.

L’escena que m’agradava més era quan fugíem del drac.

Ha estat una experiència única i molt divertida.

Sara. Jo vaig ser camperol, però… volia ser caçadora! Quan van començar a triar jo estava malalta i el dia següent vam  ecidir els papers que faríem, així que vaig acabar sent un home amb boina, camisa, pantalons i sabates de llana. No m’assemblo gens al personatge, però va ser divertit fer d’una cosa que no ets. Em va agradar fer l’obra i m’he quedat amb ganes de tornar-la a fer.

Luana. El dia que havíem de triar personatge jo volia ser caçador, però després de llegir l’obra entre tots vaig veure que era molta lletra i llavors vaig decidir-me per un altre paper: seria camperola. De tots els vilatans i camperols vaig trobar la meva frase, era curta però ho havia de dir amb molta entonació: “El drac ho malmet tot”. Em vaig divertir molt en els assajos i en la representació de l’obra.

Laura. M’agradava molt el paper de caçador però hi havia molta gent que el volia, així que vaig decidir que seria vilatà. Aquest personatge no és dels més importants dins l’obra però és força divertit, sobretot la disfressa, ja que has d’anar vestit com si fossis de l’Edat Mitjana: faldilla llarga i fosca, un mocador al cap o a les espatlles. El personatge no s’assembla gaire a mi, perquè jo sóc més aviat divertida i el meu personatge és seriós. Segons el que diu la història, no tenien gaires coses per divertir-se.Va ser una experiència molt xula i m’agradaria tornar-la passar. Espero que els nens que estan ara a quart, quan arribin a cinquè, ho facin tan bé com ho vàrem fer nosaltres.

Octavi. Jo vaig fer de vilatà. El meu personatge vestia d’una manera molt rústica i era una mica temorós. Tots els personatges eren molt típics de l’època en què es situa la història tant pel vestit com pel caràcter. Vàrem assajar força, però va valdre la pena perquè ens vam aprendre molt bé el paper i ens va sortir molt bé l’obra. Val a dir que hi vam participar tots els nens i nenes de la classe. Tothom hi va tenir un paper o una feina, fins i tot l’Awais, que acabava d’arribar a l’escola.

Dani. Vaig fer de camperol; no era un paper protagonista però com tots els altres camperols havia de dir molt espantat que hi havia un drac que atacava la ciutat. La veritat, l’obra va quedar bé. Però el que no vaig entendre era que els pares reien cada dos per tres.

Raquel. Jo volia ser caçador, però com que no ho vaig poder ser, em vaig decidir per ser vilatana. El meu paper era molt curt però original i molt fàcil d’estudiar. Mentre apreníem els papers, també assajàvem els gestos, l’entonació… Quan vam representar l’obra ens va sortir genial a tots.

Jon. Jo volia ser camperol i ho vaig ser. La disfressa era poc complicada: un sac de patates ple de diaris rebregats, una camisa a quadres, uns pantalons de pana, una boina i unes sabates de cotó. Jo vaig ser l’encarregat de repartir els programes i, és clar, amb les sabates de cotó feia un ridícul espantós, encara que eren molt còmodes. Vam començar a assajar molts mesos abans. A cada assaig ho fèiem millor. El dia de la representació, tot i que ho vàrem fer molt bé, els nostres pares no paraven de riure… La Teresa ens va explicar que reien perquè li donàvem un toc graciós a l’obra: el rei feia cara d’avorrit quan entraven els pagesos, els caçadors i soldats  tremolaven quan veien el Drac. En definitiva, l’obra va sortir rodona.

Maria. A mi m’agradava molt fer de caçadora, però ho vam haver de triar a sorts amb la Joana. Em sembla que hi vaig sortir guanyant perquè com a vilatana deia dos frases i el paper de caçador era molt més llarg. Jo a més parlo molt fluixet i quan em poso nerviosa em passa de tot: m’equivoco, m’embolico amb les frases i no paro de moure la cama. Però el dia de la representació em vaig guardar els nervis i em va sortir molt bé. L’escena que m’agradava més era la del final quan jo deia “Escolteu el belar de les ovelles”. De tota la vida quan es diu aquesta frase el públic fa “beeeeeee”, però aquest any no ho van fer i tots els que estàvem a l’escenari ens vam petar de riure.

Júlia. Jo vaig fer la presentació de l’obra i després vaig fer de camperola. Al principi em feia una mica de vergonya fer la presentació perquè el text era força llarg, però al final em vaig sentir molt segura i em va sortir molt bé. De camperola no havia de dir gaire cosa, anava vestida amb roba fosca i faldilla llarga. Crec que em quedava millor el paper de camperola, fa més per mi.

Guillem.

Jo vaig voler ser un dels presentadors de l’obra, bàsicament perquè no m’ha agradat mai disfressar-me i també perquè de passada m’assabentava de l’origen de la llegenda de Sant Jordi. El meu paper el podia fer qualsevol, no tenia cap tret característic, llevat que havies de dirigir-te a un nen explicant la història de la llegenda. També vaig decidir que seria l’encarregat de llum i so, perquè tot això de la tecnologia m’agrada molt!