 |
 |
 |
 |
Carlota 1r:
Viola d’argent
LA MIXETA MARRAMEU
La mixeta Marrameu toca el tambor.
I la seva mare fa un saltiró.
La mixeta Marrameu
porta el ritme amb el peu. |
Guillem 1r:
Englantina d’or
EL REI TASTAPOMES
El rei Tastapomes
no para de menjar pomes.
Cada dia menja més
i mastega com si res. |
Maria 1r:
Flor natural
LA MIXETA MARRAMEU
La Mixeta presumida
toca, toca el timbalet.
Que bonica, que eixerida!
Els tacons li fan clec, clec. |
Alma 2n A:
Viola d’argent
FOLLET FOSEPET
El follet Josepet
camina dret distret
i cansadet trepitja un xiclet
es queda quiet i enganxadet
pobre follet Josepet. |
 |
 |
 |
 |
Jan 2n A:
Englantina d’or
LA GAVINA
Una gavina camuflada
veu una sardina a la
platja s’hi llença en
picat i d’un
cop d’ala l’ha
agafat se l’enduu
al niu per fer
un bon aperitiu. |
Alba 2n A:
Flor natural
El BARRUFET I ELS INSTRUMENTS
Sóc petit i eixerit i amb un violí
us faré morir,
i amb una guitarra
quina barra!!!
i tinc un ratolinet
és el meu amiguet.
I em passejo am ell
amb un cordell.
Tinc amics molt divertits.
Oh tambor!!!
Que ets molt bo?
Sí violí,
Què em vols dir?
Oh piano!!!
Què ets marrano!!
Maria bateria, flauta astronauta!!!
|
Flor 2n B:
Flor natural
EL GOS QUE CANTA
El gos que riu,
el gos que canta
el veus cantar a la lluna plena.
Un gat li pregunta:
Què faràs?
Que riuràs?
Que cantaràs?
Cantaré pels llops.
Que cantaràs per a mi?
No cantaré per a tothom!
|
Marcel 2b B:
Englantina d’or
SUPER HEROIS
Avui tinc la ferma intenció
de amb el meu lapis
fer una creació.
Avui os parlaré dels meus
protegits.
Els vil·lans, que venen
d’un exercit d’humans
i els súper herois que venen
d’un exèrcit de bon nois.
Els súper herois àgils
i forts han de lluitar
contra el mal.
Per això
no poden portar
bastons ni
ser uns carcamals.
|
 |
 |
 |
 |
Aya M.: 2nB
Viola d’argent
EL POLLET DESPISTAT
Un pollet ha saltat
s’ha trobat un gran gat.
Ha corregut com ha pogut.
Fins i tot ha volat,
però el gat se’l ha menjat.
|
Nico 3r:
Viola d’argent
SI NO FOS…
Si no fos pels pares que ens estimen molt
el món seria cada dia més fosc, negre i tenebrós.
Si no fos pels arbres
regnaria la contaminació
i no hi hauria cap ànima
en aquest món tan agradable, cordial i afectuós.
Si no fos per nosaltres,
si no fos pels colors,
si no fos pels les mestres,
si no fos per les flors.
|
Gina 3r:
Englantina d’or
LLUMETES LLUNYANES
Llumetes llunyanes
il·luminen el cel,
enceses com una espelma
i brillants com un estel.
Miro el cel
d’un negre intens,
bombetes petites
en l’espai immens.
si una llumeta d’aquelles mateixes
se’t fica dins el cor,
mai més no la deixes
t’il·luminarà de debò.
|
Pau A 3r:
Flor natural
BOCATORTA EL COCODRIL
Bocatorta el cocodril
ja no pot menjar pernil,
perquè un tauró desmanegat
la boca li ha torçat.
El dentista haurà d’anar,
perquè li pugui arreglar,
així a l’hora de sopar
es podrà fer un bon menjar!!!
|
 |
 |
 |
 |
|
Albermax 4t:
Viola d’argent
EL DESPERTADOR
Despertador sorollós
trenques els somnis de tothom
el teu “Ring Ring” anuncia
l’inici del matí.
De vegades la gent
no et vol sentir
i et llença ben lluny
des del llit.
Ai! Pobre de tu!
tan sols vols anunciar
que la nit ja ha fugit.
|
Nil 4t:
Englantina d’or
SENSE TU
Tot allò que em vas donar
tot allò que em vas estimar
jo mai t’ho podré compensar.
Si no hi ets?
Com m’ho faré?
Com ho aguantaré?
Tot aquell pes
que porto dins el cor.
El pes que em fa sentir sol.
M’agradaria tornar-te a veure.
|
Marcel 4t:
Flor natural
POR
Aquesta nit he tingut por,
he cridat a la mare, desesperat,
ella ha vingut i m’ha calmat.
serps gegantines,
dracs ferotges,
caps penjant,
m’estava marejant!
De cop i volta
amb el meu crit,
tots els monstres s’han escapolit.
Amb ells la por s’ha esfumat
I el somni s’ha acabat.
|
Emma 5è:
Viola d’argent
LA NIT
Una son mandrosa em comença a rondar,
m’estiro al llit ben adormida i la nit s’enfosquirà.
Els estels que m’acaronen, fan llumetes elegants,
perquè dormi ben tranquil·la i ningú no em faci mal.
Els planetes del costat, que espanten els fantasmes,
fan que marxin molt més lluny que quan l’horitzó s’apaga.
Una llum hem desperta, el sol ja s’ha aixecat,
i entre la persiana, veig el dia, que ha començat.
|
 |
 |
 |
 |
|
Júlia C 5è:
Englantina d’or
LES COSES QUE SENTO
Nit quasi arribada,
crepuscles de tarda fosca,
la lluna amb cautela
es banya a l’aigua freda.
El sol no hi és,
el món s’enfosqueix,
una ombra freda i negre
porta la brisa del mar.
Olor de sal marina,
el crit de la gavina.
Jo sento tot això
dins del meu cor de pluja fina.
|
Joana 5è:
Flor natural
ELS LLIBRES
Una sopa de lletres
comences a llegir
mil paraules enrevessades
que t’obren el camí.
La imaginació aixeca el vol
enmig de boscos encantats
pot fer que vegis éssers
que no existeixen a la realitat.
Agafes unes ales i t’endinses
en el llibre que estàs llegint
i vius totes les aventures
que l’autora ha anat escrivint.
Finalment de capítols pocs en quedes,
intens i estrany és el viatge que he fet.
Neguit i por es barregen
ara que conec el secret.
|
Ferran 6è:
Accèssit
DOLÇA NIT
Dolça nit
ai, mar negre!
Dolça nit
rastre enfosquit.
Dolça nit la
boira puja
tapant el sol
del bell camí.
Com el mar
I dalt del cim
estem tu i jo
vers la mar negre
d’una escuma sense fi.
Veient onades fosques,
veient crancs;
vers la muntanya
veig el sol, posta de sol
posta daurada
malva i morada.
Que ens fa puja
a tu i a mi
densa nit
de la mar groga.
|
Nausica 6è:
Viola d’argent
SORRA DEL DESERT
Sorra calenta,
sorra del desert,
al matí com lava,
i a la nit, com gel.
Mirall del sol
et cobreixes d’ataronjats colors.
Ets espurna
i després pols,
crees dunes
imaginant onades de foc.
Passes per remolins d’aire
i deixes boirosos els ulls.
Com t’ho passes de bé
deixant-te portar pel vent.
|
 |
 |
 |
 |
|
Mònica 6è: Accèssit
SENTO EL MAR
Són batecs de com les onades xoquen contra les roques,
és dolç sospir que s’atansa a poc a poc,
sento com l’escuma m’acarona el cor,
com el silenci parla per sí sol.
La mirada s’enfosqueix
un gran fanal m’il·lumina el rostre
i petites espurnes m’envegen d’arribar;
un instant d’esperança em recobreix l’ànima,
L’aigua em besa els peus
i al sorra humida m’obre les ales
per fugir d’un món sense pau
per volar dins l’univers sense nau
el sento al blau intens i suau que m’enamora a cada instant,
les onades em xiuxiuegen el camí
però jo no el vaig sentir.
|
Júlia P 6è:
Englantina d’or
LA MORT
Un tresor de llum daurada,
m’ha deixat un rastre al cor,
amb al seu adéu tant trist,
i amb el seu somriure infinit.
En pensar en la teva cara,
en pensar en la seva veu,
les llàgrimes cauen dels ulls
i sento un forat dins meu.
S’apaga la llum que m’indica,
el camí en fer-me gran,
vull que em vegis com he crescut,
vull que estiguis al meu costat.
|
Jana A 6è:
Flor natural
QUAN ESTIC DE MAL HUMOR
Gargots i esgarrapades
esborranys de color.
Tot això és el que traspuo
quan estic de mal humor.
Cara tensa i tibada,
més aviat tot fa pudor.
No hi ha enlloc flors i violes
quan estic de mal humor.
Sensació que no m’agrada
me n’hauré d’alliberar
fora pesos, fora ràbia
mal humor foragitat.
|
Curial: Englantina d’or als Jocs
Florals del Districte de Gràcia
EL MAR
El mar és immens
d’un verd o blau intens.
Els rajos de sol
s’emmirallen el mar
i el pinten de plata.
Escolto el so suau de les onades
amb els ulls tancats
i les orelles ben parades.
La sorra mullada i fina
va marcant tot el camí,
que fan les ones
quan s’engronxen cap a dins.
|
Encara no hi ha comentaris