«La calle es mía»¹
Actualment, també hi ha polítics, democràticament escollits, que ho pensen.
També ho pensa l’skater, el ciclista, la iaia Carmeta, el que toca el clarinet, la noia que passeja el gos, el que dorm al caixer, els nens que juguen a pilota, i el cambrer de la terrassa, i les nenes que xerren al banc de la plaça, i…
Si tothom pensa que el carrer és seu, és què el carrer deu ser de tothom.
I doncs, què acostumem a fer amb les coses que són nostres?
¹ Coneguda frase pronunciada fa anys per un ministre franquista.
Encara no hi ha comentaris