L’activista antifeixista, Neus Català i Pallejà
va néixer als Guiamets, un poble del Priorat. Era una jove alegre,
compromesa i molt tossuda, que es va involucrar en política i formava
part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.
Volia ser infermera, però la Guerra Civil li va estroncar els estudis.
L’any 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona, va haver
de fugir a França, com tants altres republicans. No ho va fer sola,
sinó que va travessar la frontera francesa amb 180 nens i nenes orfes
que estaven al seu càrrec en una casa de colònies de Premià de Dalt.
Aquesta gran generositat, marcarà tota la seva existència.
Es va quedar a França on juntament amb el seu primer marit, l’occità
Albert Roger, va col·laborar en activitats de la Resistència contra
l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, centralitzant a casa
seva la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, i
allotjant refugiats polítics, fins que els nazis la van detenir,
juntament amb el seu marit, el 1943. Va ser deportada a un camp de
concentració nazi a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la
indústria de l’armament de Hitler. Allà formà part de l’anomenat
“comando de les gandules”, un grup de dones valentes que boicotejava
l’elaboració de les armes que es fabricaven. Gràcies al sabotatge
inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines
de fabricació d’armament!
Després del seu alliberament, tornà a França, on va seguir amb la lluita
clandestina contra el franquisme i va continuar amb la seva militància
al partit comunista. Aquesta lluitadora incansable mai va renunciar als
seus ideals.
A Ravensbrück, els nazis la van esterilitzar, com a la resta de dones;
era una pràctica habitual, però anys més tard, miraculosament, va tenir 2
fills, un noi i una noia, que viuen a França.
Neus Català ha rebut molts reconeixements i premis al
llarg de la seva vida per la seva tasca de preservació de la memòria
històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones.
El 2005 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi i escollida Catalana de l’Any 2006 per la seva defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück. També ha rebut la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i la de la Generalitat de Catalunya
per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques,
la memòria dels deportats i deportades en els camps d’extermini nazi, i
la defensa dels drets humans.
Els homenatges que més li agradaven però era el silenci i l’atenció amb
que els nens i nenes l’escoltaven quan anava a explicar la seva història
a les moltes escoles que va visitar.
Neus Català, la darrera supervivent catalana del camp de concentració
nazi de Ravensbrück, ha mort el passat 13 d’abril de 2019, al seu poble
natal, als 103 anys d’edat, després d’una llarga vida de lluita contra
el feixisme i per les llibertats democràtiques.
Aquestes són paraules de Neus Català, que ha estat un valuós testimoni de l’horror de la guerra i dels camps d’extermini nazis:
“Vull veure-ho tot. Veure per poder-ho explicar. Explicar a tothom el que els meus ulls han vist. Perquè és un deure. Perquè he sobreviscut i tinc un deure moral vers les dones, les grans oblidades, que van morir als camps de la mort. El meu pare em deia de petita: «No abaixis mai els ulls per ningú, mai». Ho
vaig voler mirar tot, i mai, mai, mai, vaig plorar davant d’un nazi.
Era la meva manera de resistir. Jo només plorava a les nits, perquè les
nits eren eternes, l’insomni,.. Els nazis em van prendre la son, però no
em van prendre la llibertat ni la vida.”
