Clara Campoamor Rodríguez va
ser una de les primeres dones a exercir l’advocacia a Espanya. Des del
seu escó al Congrés a la Segona República, va defensar el divorci, la
igualtat entre dones i homes, i el sufragi femení.
D’orígens populars, d’ideologia obertament republicana, liberal, laica i
feminista, va entrar al Partit Republicà Radical de Lerroux a l’any
1929.
Des de l’oposició parlamentària al primer govern republicà, Campoamor va
defensar els sufragi universal femení durant els encesos debats
parlamentaris al bienni progressista (1931-1933).
Com a resultat de la consecució del dret de vot femení, Clara Campoamor
va conèixer el seu moment de màxima popularitat com abanderada dels
drets de les dones.
Però Clara Campoamor era una figura política i social indomable, un
esperit lliure, que no dubtà a abandonar el Partit Republicà Radical per
la seva escassa preocupació en les polítiques de gènere.
Amb l’esclat de la guerra civil l’any 1936 Campoamor es va haver
d’exiliar, primer a París i desprès a Buenos Aires, conscient que no era
una figura gaire estimada per cap dels dos bàndols. Els republicans la
veien “sospitosa” pels seus plantejaments conservadors, mentre que el
bàndol franquista la considerava una perillosa activista revolucionària.
