Ja tornem a ser aquí!

Ens havíem compromès, i hem complert. Aquest número d’HIVERN 2013 de la revista el dediquem a la situació de l’escola pública al nostre país. Ens ha costat una mica, però creiem que entre tots aconseguirem explicar-vos unes quantes coses interessants.

Que l’escola pública té defectes, és evident. Només cal mirar la nostra escola per comprovar-ho (i diem la nostra perquè assenyalar les altres és molt lleig). Però també són evidents els seus avantatges: iguala a tothom, nens i nenes; es preocupa per tots de la mateixa manera; mostra atenció a qualsevol canvi que es vagi produint en l’alumnat; acull a qui requereix una atenció especial… No acabaríem.

Però perquè funcioni, cal que tots siguem exigents amb el model que hem escollit; posar-hi els recursos econòmics, material i humans necessaris; afavorir la formació permanent de les mestres, i estar atents als canvis que la societat va patint per anar-se adaptant. Aquest darrer punt ja el mencionava Rosa Sensat a principis del segle XX. La diferència és que els nostres besavis no van tenir gaires opcions a l’hora de formar-se, mentre que, avui, gairebé tots –pares i mares dels nens i nenes que estudien al Reina Violant– vam créixer amb un sistema educatiu públic, universal i de qualitat.

El temps va tan de pressa que, en un tres i no res, haurem passat un altre curs. I si continuem fent córrer el temps, l’actual generació de nens i nenes –els nostres fills i filles– intentaran tirar endavant el que serà, o el que restarà, del nostre país. És igual el càrrec o la posició que ocupin, tots tindran la mateixa importància. El que és ben cert és que seran la generació que va créixer i es va formar en els temps de les retallades. Per això, insistim, hem de ser exigents. Ens toca a tots –pares, mares, mestres, responsables de centres, etc.– defensar el dret a l’educació pública, catalana i de qualitat.

En una de les cares d’aquest monogràfic en format paper trobareu un cartell. El podeu posar a l’habitació, el poden retallar els nens, podeu agafar cola i enganxar-lo allà on considereu oportú, com si fos un cartell reivindicatiu… Més ben dit: és un cartell reivindicatiu. A l’altra cara podeu llegir un tast del que, més extensament, trobareu a la revista en format digital. Hi ha opinions referents a les retallades, però també sobre l’escola: com era l’escola abans i les activitats que s’han portat a terme des del Reina Violant per l’escola d’avui i la del demà.

Gràcies a tots els que heu col·laborat en aquest nou número de la revista, el d’HIVERN, testimoni d’un instant, d’un temps en el qual l’educació va tornar a viure un mal moment.

Esperem que us agradi!