Clara Zetkin i la justícia global, o perquè el 8M és el 8M
Després de l’èxit rotund de la mobilització feminista del 2018, i a les portes de la mobilització massiva i contundent d’enguany, a qualsevol persona li resultaria insòlit passar per alt el 8 de març com la data més emblemàtica en la lluita internacional pels drets fonamentals de les dones. El 8M ha esdevingut la icona d’una lluita asimètrica, feroç i perseverant per la igualtat de les dones en relació als homes i pel reconeixement dels seus innumerables assoliments tant en l’àmbit públic (ciència, política, economia, cultura, etc.) com en l’esfera invisibilitzada de la vida privada (cures i sosteniment de la vida, la sala de màquines dels privilegis patriarcals).
En la seva formulació original, però, el 8M és inclús molt més que una lluita feminista en el sentit ja habitual del terme. Avui dia i més que mai, el 8M s’assembla a allò que Clara Zetkin (Königshain, Alemanya, 1857 – Arkanghelsky, Rússia, 1933) somniava com una data per recordar, any rere any i dia rere dia, que la lluita de la dona i per la dona no és una lluita sectorial, sinó una lluita transversal per la justícia global i la transformació social. Segons Zetkin, la lluita de les dones no només hauria d’interpel·lar i mobilitzar les dones -i implicar i soscavar els privilegis dels homes-, sinó revolucionar tota la classe treballadora. Aventurant-ne una lectura contemporània (és el que té ressenyar les visionàries!), el clam del 8M hauria de condensar la lluita de les dones de tots els sectors desafavorits i en situació de subordinació en la societat desigual en la que vivim. La lluita feminista de Zetkin era una derivada de la lluita socialista contra l’explotació de la classe treballadora i la dominació burgesa, per tant crítica del feminisme de classe benestant contra la dona proletària, la veu de la qual calia alçar amb vigor. El plantejament de Zetkin troba ressò en altres feministes que alertaren posteriorment sobre el fet que “la dona” no és un col·lectiu homogeni, sinó una categoria internament diferenciada on unes dones tenen més privilegis que altres d’acord amb altres eixos d’injustícia i desigualtat (raça, classe, gènere, nació, religió). Segurament Angela Davis, portaveu del feminisme negre des de la dècada dels 1960 i 1970, és una de les lluitadores de més renom mundial en la denúncia de la invisibilització que el feminisme blanc va fer de l’opressió de les dones racialitzades. En la mateixa línia, la pensadora feminista contemporània Nancy Fraser prolongava l’esperit de Zetkin en subratllar que el feminisme és una revolta global per canviar-ho tot, és a dir, una revolta per la igualtat en cada àmbit d’opressió vital per raons ètniques, religioses, nacionals, de salut mental, de condició jurídica, de classe social o d’orientació sexual.
Feminisme per canviar-ho tot, doncs, és un lema tan actual com germinal del primer 8M. Tot i que el dia concret no es va definir institucionalment i de forma estable per Nacions Unides fins l’any 1975, declarat any internacional de la dona, Clara Zetkin i dues representants més a la reunió de la II Internacional Socialista de Copenhaguen van proposar el mes de març com el mes de la dona treballadora. La inspiració procedia, segons diverses fonts documentals, de l’exitosa marxa de dones del 8 de març de 1857 a Nova York, en una protesta massiva de treballadores del sector tèxtil contra les pobres condicions laborals i els salaris insuficients (qui diu que la dona es va incorporar al món del treball productiu a finals del S.XX s’equivoca! Hi havia dones des de temps enrere, però se les invisibilitzava…). El maig del 1908 el Partit Socialista Americà va decretar que hi hauria un dia nacional de la dona als EUA que cauria el darrer diumenge del mes de febrer. Com a resultat, el 28 de febrer del 1909 tindria lloc la vaga de dones més massiva dels EUA, que després es va escampar internacionalment i es va instituir a proposta de Clara Zetkin el 1910.
Perquè va ser tan important la figura de Clara Zetkin? Nenes i nens, si esteu llegint això, pareu atenció. Imagineu que heu d’escollir el nom de la vostra classe, i les nenes no poden votar. Què pensaríeu, noies? Què faríeu, nois, si les vostres amigues i companyes no poguessin votar? Clara Zetkin tenia ben clara aquesta injustícia, però anava una mica més enllà. Imagineu que la classe està dividida entre noies i nois que tenen més joguines que la resta, poden menjar millor que la resta i poden fer que la resta faci el que ells i elles vulguin. I ara imagineu que només poden votar aquestes noies que tenen avantatge sobre les altres. Què faríeu, noies i nois, en aquesta situació? I si, a més, les noies nascudes en un altre país o que visquessin en famílies amb creences religioses no cristianes tampoc no tinguessin dret a vot? Què faríeu, noies i nois, en aquesta situació? Clara Zetkin ho tenia ben clar: Feminisme per canviar-ho tot. La lluita de la dona no ha d’afavorir un conjunt privilegiat, sinó que ha de ser la palanca de canvi per capgirar les injustícies que travessen tota la varietat de vides humanes. Una altra prova: el primer 8M va ser en protesta pacifista contra l’inici de la primera guerra mundial i el 1917 es va celebrar una altra vaga obrera massiva a Rússia pels drets de les treballadores.
Com tota feminista, Clara Zetkin va patir el recel dels qui es van sentir amenaçats per les seves propostes revolucionàries. La seva lluita pel vot universal i per l’alliberament de la dona de qualsevol forma d’opressió va suposar-li l’enemistat d’homes i d’unes quantes dones del moviment sufragista no treballador. Zetkin va editar a Alemanya el diari “La igualtat”, va ser líder de l’oficina de la dona en aquest mateix país, va ser secretària internacional de la dona en la nova Internacional Socialista de Dones i va ser representant del parlament alemany durant 13 anys (1920-1933). L’any 1932 va fer una crida formal des del parlament alemany contra el nazisme, que va forçar després el seu exili a la Unió Soviètica quan Hitler va il·legalitzar el partit comunista.
Zetkin moria el 20 de juny de 1933 a Moscú, però segueix viva cada 8M.
Feminisme per canviar-ho tot.
