Filla d’un professor de Física i Matemàtiques i d’una pianista i cantant, la polonesa Maria Salomea Skłodowska Curie era la petita de cinc germans.
La seva família vivia temps difícils a la capital de Varsòvia, sota ocupació russa en aquella època. Va perdre la seva mare als 10 anys i una de les seves germanes una mica abans. Deprimida, es va salvar gràcies als estudis. Sempre va ser una bona estudiant: va guanyar una medalla d’or en acabar l’ESO, però no es va poder inscriure en una institució regular d’educació superior al seu país perquè era una dona.
Va estudiar clandestinament per ser científica. Als 24 anys, va seguir la seva germana gran a París, on va culminar els seus estudis i va dur a terme els seus treballs científics. No va ser fàcil l’adaptació a un altre país. Va haver d’esforçar-se per millorar la seva comprensió del francès, les matemàtiques i la física per estar al nivell dels seus companys.
Entre els 776 estudiants de la Facultat de Ciències, el gener de 1895, només hi havia 27 dones. Al llarg de la seva carrera, va fer front a molts prejudicis i va obrir les portes d’un món tancat als homes. Per això es tracta d’un autèntic referent per a la dona a la ciència. Va ser la primera persona de la història a guanyar dos cops el Premi Nobel.
El primer el va rebre juntament amb el seu marit Pierre Curie i Henri Becquerel el 1903 en la categoria de Física, pel descobriment de la radioactivitat, mentre que el segon el va guanyar en solitari el 1911 en Física per haver aïllat el radi pur.
A més, Marie Curie va ser la primera dona a ocupar el lloc de professora a la Universitat de París. Va morir el 1934 als 66 anys. El 1995 va ser sepultada amb honors al Panteó de París per mèrits propis.
Va tenir dues filles, Irene, que també va guanyar un premi Nobel de Química el 1935, i Eve, escriptora, autora de la seva biografia, convertida en pel·lícula, l’única de la família que no va guanyar un Nobel!
