VISCA LA FRIDA!
La història de la pintora Magdalena Frida Kahlo Calderón definitivament no és acolorida com les seves obres. Va néixer el 1907 i als sis anys va tenir l’infortuni de contraure la poliomielitis. Després, de jove, va tenir un greu accident d’autobús que la mantenir postrada al llit durant llargs períodes, arribant a sotmetre’s fins a 32 operacions quirúrgiques.
En aquella època, Frida estudiava a una institució educativa de molt prestigi que començava a admetre estudiants del sexe femení. De mil alumnes, només hi havia 35 dones. Frida, llavors, aspirava a estudiar medicina, però amb la seva fragilitat física no li va ser possible seguir els estudis formals. Va ser aleshores quan, amb el recolzament del seu pare -un fotògraf alemany que es va casar amb una mexicana d’origen espanyol i indígena-, va començar a pintar.
La seva obra gira entorn a la seva biografia i al seu propi sofriment. Autora d’unes 200 obres, principalment autoretrats, també es va fer famosa pels seus vestits tradicionals mexicans, consistents en llargs vestits de colors i joieria exòtica, a més del seu semblant cellajunt, que es van convertir en la seva marca.
Tampoc va tenir una vida convencional. Era una dona avançada al seu temps, amb caràcter i personalitat. Aviat va començar a freqüentar ambients polítics, artístics i intel·lectuals. Malgrat estar casada i de mostrar el gran amor que sentia pel seu marit, el pintor també mexicà Diego Rivera, ella era autosuficient i forta. Els dos es van influir mútuament i compartiren el gust per l’art popular mexicà d’arrels indígenes, inspirant a altres pintors mexicans.
Frida va néixer, créixer i passar gran part de la seva vida a la casa construïda pels seus pares el 1904, La Casa Azul, convertida en el Museu Frida Kahlo, a Coyacán, la seva ciutat natal. Creien que ella era surrealista, però no ho era, i deia: “Mai vaig pintar els meus somnis. Pintava la meva pròpia realitat”.
Va morir el 1954 i es considerada una de les pintores més importants de la història
i un símbol del feminisme.
