Per l’escola pública, laica i catalana de qualitat

Potser per a la majoria de vosaltres aquest títol no té un significat important. Per a mi representa un record d’infantesa que no pensava que tornaria a tenir tanta importància. Per a molts de la meva generació, va ser un lema de lluita de les escoles del CEPEPC.

Jo vaig estudiar en una d’aquestes escoles que durant anys van lluitar per renovar l’escola pública, i des de les cooperatives de mestres que van formar es va forjar un moviment que apostava per l’escola catalana, laica i activa. Els anys 80 totes aquestes escoles van passar a formar part de les escoles públiques de Catalunya.

Recordo la meva infantesa anant a manifestacions i pintant la paret de l’escola amb un lema com el del títol. I mai hagués pensat que a les meves filles també els tocaria haver de reclamar un dret que és universal: l’educació pública de qualitat.

Durant els darrers 20 o 30 anys s’ha aconseguit dotar l’escola pública, laica i catalana d’uns recursos molt adequats, de qualitat, que ens permeten estar-ne molt orgullosos.

Els darrers dos anys però, estan minvant a un ritme molt accelerat tots aquests recursos necessaris per mantenir el nivell al que s’havia arribat.

El primer pas va ser retallar la sisena hora a l’escola pública (que no a la concertada), fet que ha provocat que el sistema finançat amb fons públics tingui més diferències respecte els centres concertats o privats de les que ja tenia.

El següent pas va comportar retallar enormement el nombre de mestres, alhora que augmentaven les hores lectives d’aquests. Això ha provocat que l’atenció individualitzada i el desdoblament de grups que es venia fent sigui cada cop més difícil.

Els pocs recursos econòmics de què disposaven les escoles i les AMPA també han disminuït de forma important, fent que el copagament, que ja està establert en l’escola pública (material fungible, sortides, serveis de menjador i activitats extraescolars), hagi augmentat molt considerablement.

No tenint-ne prou amb les retallades dutes a terme pel Govern de la Generalitat, ens trobem amb la imminent aprovació de la Llei Wert que ataca clarament el sistema educatiu públic i, sobretot, el model d’immersió lingüística en català.

Em preocupa molt el futur que els espera als nostres fills, per això penso que no ens podem quedar plegats de mans mentre es va destruint el sistema educatiu públic; crec que ens esperen uns anys plens de mobilitzacions.

Martina Gasull Masip

Presidenta de l’Ampa Reina Violant

Comissió 15M

Deu bones raons per estar en contra de la LOMCE

Dins el seu mandat de l’any 2012 el govern del PP ha impulsat una nova reforma educativa amb la presentació de l’avantprojecte de la LOMCE. Es tracta de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, que modificarà la Llei Orgànica d’Educació de l’any 2006 (LOE).

El mes de setembre de 2012 l’avantprojecte, liderat i presentat pel ministre d’educació José Ignacio Wert, va ser aprovat pel Consell de Ministres i més endavant fou presentat als governs de les diverses comunitats autònomes. Actualment l’avantprojecte està seguint els tràmits administratius per tal que ben aviat es pugui presentar i sotmetre a votació en el Congrés de Diputats, on el govern del PP té majoria absoluta.

Aquesta llei suposa un greu atemptat al model d’educació pública que tan treballosament s’ha anat construint al nostre país. Des d’aquestes línies us presentem deu bones raons per estar-hi en contra.

Hi estem en contra perquè…

1.- Perquè la LOMCE en el seu conjunt suposa un atac contra el model d’escola pública, catalana, laica, integradora i inclusiva que hem construït en els darrers 35 anys a Catalunya.

2.- Perquè relega el català a matèria residual i dinamita el model d’immersió lingüística. Mentre que per una banda equipara la llengua catalana a la categoria d’especialitat i li atorga el mateix rang que el d’una tercera llengua estrangera; en paral·lel la llei preveu la subvenció de centres de titularitat privada que s’avinguin a fer l’ensenyament en castellà.

3.- Perquè reinstaura un model d’escola esbiaixat, classista i segregador. No assegura la inclusivitat ni la cohesió, sinó que reforça i consolida les diferències entre l’alumnat ja que permet separar-lo per raons de llengua, per sexe, per procedència i per rendiment escolar. I aquesta no és la manera d’equilibrar i compensar les desigualtats socials.

4.- Perquè menysté l’etapa educativa de zero a sis anys, en acotar l’àmbit i la responsabilitat de la LOMCE a l’educació obligatòria, és a dir, a partir de primer d’educació primària. Això pot comportar que l’atenció als nens i nenes de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys –atenció absolutament important segons les professionals– sigui paulatinament privatitzada.

5.- Perquè fomenta la segregació primerenca. S’avança l’edat en la que es creen itineraris de fet irreversibles. Es pretén segregar l’alumnat des de 3r d’ESO, als 14 anys, amb la introducció d’itineraris en funció del seu rendiment escolar. Es provoca que en finalitzar 3r d’ESO, un alumne/a amb 15 anys hagi de decidir el seu futur professional i escollir entre la formació professional o la universitat.

6.- Perquè l’avaluació de l’alumnat quedarà marcada per tres revàlides que es faran a finals de primària, ESO i batxillerat. S’introduiran la revàlida i altres sistemes de selecció i classificació de l’alumnat i dels centres (avaluacions estandaritzades a tot el territori). A més, es publicaran els resultats dels centres, amb la qual cosa es fomenta la competència desigual entre centres i zones i una jerarquització dels centres. A més, s’obren les portes a donar més recursos als qui millors resultats obtenen. Tot plegat esperonarà i comportarà un retorn a la “dictadura del temari”.

7.- Perquè s’ha pactat d’amagat amb la conferència episcopal, que ha reintroduït les classes de religió catòlica equiparant-les a les de filosofia, psicologia o dibuix tècnic.

Amb la LOMCE es crearà l’assignatura d’educació cívica i constitucional i es mantindrà l’assignatura de religió catòlica, cosa que suposa una aposta clara pel control ideològic del sistema sota els postulats més conservadors i confessionals.

8.- Perquè és recentralitzadora: el govern de Madrid decidirà els continguts de les matèries troncals i les preguntes de les revàlides.

La reforma es proposa retallar les competències de les comunitats autònomes en matèria educativa augmentant el percentatge dels continguts mínims que fixa l’Estat en tots els trams educatius.

Representa una ofensiva global contra la possibilitat d’establir currículums adequats a la nostra realitat, conculca la capacitat del Parlament de Catalunya per decidir sobre el model educatiu i no respecta el que ha legislat el nostre Parlament a partir d’un amplíssim consens polític i social.

9.- Perquè el consell escolar queda relegat a una funció merament consultiva, ja que la direcció del centre, posada per l’administració, tindrà poders pràcticament absoluts.

El màxim òrgan d’exercici democràtic de l’escola, ara mateix el Consell Escolar de Centre, passa de ser un espai de presa de decisions a ser un espai merament consultiu. Aquest fet suposa un pas enrere important des d’una perspectiva de democràcia i de qualitat.

10.- Perquè és una llei que s’ha fet d’esquenes a docents i a famílies.

La proposta de llei s’ha formulat sense el necessari debat democràtic i sense buscar el consens amb la comunitat educativa i la representació legítima dels treballadors i treballadores de l’ensenyament, els partits polítics i les comunitats autònomes.

En definitiva, la LOMCE és una llei que no fa més que augmentar la mercantilització i aprofundir en la privatització de l’ensenyament públic, com es destil·la dels seus principis i dels seus articles. En el preàmbul l’educació es presenta exclusivament com el motor de la competitivitat d’un país, es deixa de parlar del dret a l’educació i es passa a parlar únicament del servei de l’educació. Alguns articles estan clarament orientats a la progressiva privatització del sistema educatiu.