Quan a l’adolescència va començar a practicar paracaigudisme, la russa Valentina Vladímirovna Tereshkova, que actualment té 82 anys, no imaginava que l’esport seria fonamental per a convertir-se en la primera dona, i civil, de la història a viatjar a l’espai.
Òrfena de pare, Valentina aviat va seguir el camí de la seva mare, treballadora a una fàbrica tèxtil. Treballava de dia mentre de nit finalitzava els seus estudis. En aquell moment de la Guerra Freda, els russos planejaven enviar dones a l’espai, abans que els nord-americans, per determinar si les dones tenien la mateixa resistència física i psicològica que els homes. Amb la seva experiència amb el paracaigudisme, va superar a les altres 400 candidates, algunes d’elles molt més qualificades.
Per a dur a terme la seva missió, que per descomptat era secreta, l’astronauta va haver de mentir a la seva mare dient-li que estava immersa en un programa per a paracaigudistes d’elit. Després d’un dur entrenament, el 16 de juny de 1963, la Valentina, als 26 anys, va ser llançada a l’espai a bord de la nau Vostok 6, amb la que va donar 48 voltes al voltant de la Terra en un viatge espacial de 70 hores i 50 minuts. El viatge no va ser gens fàcil per a la jove russa, l’única persona en anar sola a l’espai fins avui dia. Va patir, a més de dolors i la pressió psicològica, marejos i vòmits, fet que no li va permetre ni menjar ni hidratar-se. Per al descens, sense connexió amb la ràdio de comunicació, va haver de llançar-se amb paracaigudes des de més de sis mil metres d’alçada, després d’abandonar la càpsula espacial i, per sort, va caure a terra, a Karaganda (Kazakhstan).
La seva senyal de trucada a la Vostok 6, “Chaika”, gavina en català, es va convertir en el seu renom entre els russos.
El 1969 es va graduar en enginyeria i va entrar a la vida política del seu país. Actualment viu entre la seva ciutat natal, Yaroslavl, a prop de la seva única filla i néta, i de la capital, Moscou.
