Va entrar a la història quan va ser arrestada per negar-se a aixecar-se d’un seient d’un autobús per cedir el lloc a un home blanc. Era l’any 1955 i, en aquella època, les persones negres no podien freqüentar els mateixos llocs que les persones blanques als Estats Units, on encara hi havia una llei de segregació racial vigent i l’esclavitud no va acabar fins a finals del segle XIX.
Ella era la teixidora i activista negra Rosa Louise McCauley, de 42 anys, treballadora i mare de família que seria coneguda amb el nom de Rosa Parks, símbol dels drets civils negres a Amèrica.
Filla d’una parella de grangers, va haver d’abandonar els estudis per ajudar a la família. Va enfrontar-se i testificar molt racisme i injustícies. Es va casar amb Raymond Parks, membre de l’Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color (NAACP), una organització de lluita per als drets civils dels negres, de la que es va convertir en militant.
La rebel Rosa Parks va ser deixada anar pocs dies després, gràcies a la intervenció de líders religiosos i activistes, com el reverend Martin Luther King Jr. El fet va culminar amb el boicot del servei de transports públic de la ciutat de Montgomery, a Alabama. Més de quaranta mil usuaris negres van deixar d’anar amb autobús durant 381 dies causant un col·lapse a la regió. El cas va acabar amb la Cort Suprema dels Estats Units dictaminant que la segregació racial en el transport públic era inconstitucional.
El 1992 va publicar la seva autobiografia “Rosa Parks: My Story”. El 2002, víuda i amb dificultats financeres, va ser desallotjada del seu edifici. Una església va intervenir i, degut a la commoció nacional, el banc va perdonar el seu deute. Va morir als 92 anys, el 2005, deixant un llegat històric per la seva lluita contra el racisme i els drets humans. Deia que volia que se la recordés com una persona que només volia ser lliure.
